Camí, a peu, al voltant d'una illa

Google translator

A T E N C I Ó ! ! !

Tanqueu totes les barreres que trobeu al vostre pas. Són per controlar el bestiar.

D'ALGAIARENS A CALA MORELL

L’etapa
El recorregut d’aquesta etapa del camí de Cavalls comença al segon pàrquing que trobem dels dos que hi ha a les platges d’Algaiarens, a les quals ens haurem d’acostar expressament si les volem gaudir. El camí s’endinsa per una zona boscosa fins a arribar a ses Fontanilles, caminant uns 10 minuts. Després de passar entre algunes barraques de pescadors, anirem vorejant el mar, amb unes bones vistes de les platges d’Algaiarens i punta Roja, fins a arribar al codolar de Biniatram. Un cop travessat aquest atractiu paratge costaner, el sender abandona la línia de mar per agafar un camí interior que ens duu fins a la urbanització de cala Morell. Caminant 25 minuts pels carrers d’aquest nucli turístic arribarem a la necròpolis de Cala Morell, just uns metres abans del final de l’etapa.

Distància: 5,4 km • Dificultat: Fàcil • Temps estimat a peu: 1 h 30 min

L’entorn
Aquesta etapa del camí de Cavalls abandona la zona fèrtil i boscosa de la Vall d’Algaiarens per passar a un paisatge de garriga i màquia litoral, dominat per una vegetació baixa i dispersa amb presència de xipell, romaní, savina i camamilla de Menorca. També hi trobarem una interessant concentració de garballó, una palmera endèmica de les regions mediterrànies. No ens ha de passar per alt l’interès del paisatge geològic de cala Morell, punt exacte on es troben les dues grans parts geològiques de Menorca, Migjorn i Tramuntana. Aquest fet ens proporciona unes formacions geològiques molt característiques, de les quals destaca, presidint cala Morell, la roca de l’Elefant, que veurem des de diferents punts elevats de la urbanització o des de la platja.

No t’ho perdis
• Platges d’Algaiarens: També anomenat platges de La Vall, és un conjunt de dues platges verges format per la platja des Tancats i la platja des Bot, amb una zona humida associada a la part posterior. Més informació sobre les platges d’Algaiarens.
• Aljub de Corniola: Aljub en perfecte estat de conservació. Els aljubs són construccions destinades a la recollida d’aigua de pluja mitjançant una gran plataforma oberta en rost que canalitzava l’aigua cap a un pou construït o picat a la roca
• Necròpolis de cala Morell: Conjunt de catorze coves d’enterrament picades a la roca que van ser emprades des de l’època pretalaiòtica fins al segle II dC. Abans d’arribar al final de l’etapa, trobarem un petit pàrquing i l’entrada a la necròpolis.

D'ALGAIARENS A CALA MORELL: FER LES PAUS


Notes de Viatge (7 de juny)


El bus que porta a la Vall des de Ciutadella. Sembla mentida que aquelles 'platges del Marquès" o d'Algaiarens, o de la Vall que vam trobar amb en Norbert a principis dels anys 80, i que eren pràcticament inaccessibles, ara estiguin connectades tres cops al dia amb Ciutadella per un bus que tarda poc més de mitja hora. Quan hi anàrem per primera vegada fou perquè algú ens en va parlar en termes d'una vall paradisíaca i solitària, encara verge perquè era propietat de l'antiga 'Caixa de pensions de Catalunya i Balears'. Dues  platges quasi llegendàries. De fet estaven vetades fins i tot als menorquins.

Tot i això, pujarem a la Benelli que ens portava amunt i avall i ens dirigirem cap a la Vall d'Algaiarens. Evidentment a la primera no trobarem la carretereta, aleshores molt menys indicada, i ens presentarem a cala Morell. Posats a fer vàrem vagarejar unes hores pels volts de la cala, per la necròpolis i per aquelles roques pedregoses i feréstegues que semblen sorgir del mar. Després d'intercanviar seqüències de xiscles durant una bona estona amb una gavina que semblava respondre'ns, tornarem a intentar trobar la 'famosa' vall; això sí, després de fer un mos en un bar, un cafè i un peta.

Finalment vam trobar la carretera; aleshores només estava asfaltada fins que entrava al bosc per baixar cap a la vall. A  mitja baixada ens trobarem una de les tanques característiques de Menorca, amb tot de senyals de direcció prohibida i cartells cridaners de prohibit el pas en diversos idiomes; ens aturarem per decidir què fèiem, doncs era molt clar que no es podia passar i no podíem fer el distret. No sé com,  va aparèixer una espècie de guarda que ens va deixar passar després de comprovar que no portàvem cap tenda ni sac de dormir i que no teníem la intenció de pernoctar-hi.
 

Seguirem el camí per un paradís que s'obria davant els nostres ulls, descobrint una vall tancada per turons boscosos que semblaven esmorteir la vida del seu darrera, aïllant-nos de la resta del món. La sensació d'exclusivitat, de ser els únics éssers humans en aquell edèn ens omplia d'eufòria . En Norbert es posà dret damunt els estreps de la Benelli i començàrem a baladrejar un tros del 'Chauffeur.. al Palace!'

Per triomfar a la societat
una doble vida has de portar,
cal guardar les formes,
cal dissimular
que el que a tu t'agrada no es pot explicar
perquè tant tu, com tu, com tu, com jo
venim aquí a fer el pendó!

En arribar a la platja des Tancat, just al final de la primera platja que es troba, vam descobrir el petit sender que mena fins sa platja des Bot, on vàrem gaudir de la posta de sol més impactant que recordo. Bé, potser només igualada per una viscuda al port de Sóller, anys enrere, amb la Carme.

Ara són poc més de les 10 el matí, m’he banyat, estic fresc i disposat a fer el camí fins a cala Morell, on espero ser a temps d’agafar el bus de les 3. En tot cas n’hi ha un altre a les 6. La vida és allò que et succeeix mentre estàs assegut esperant el bus, m'he dit; sí, ho sé, Lennon ho canta a ‘Beautiful  Boy’, però se’n deu haver adonat molta gent, hores d’ara. Se m'instal·la, poc a poc, la idea m'endinso en un món que ja no existeix. Em sobresalto. Dylan afirma que els temps estan canviant. Som nosaltres que passem pel temps, no a la inversa.

Sempre he tingut tendència a deixar que l'atzar s'ocupi d'algunes de les coses que porto a terme. Curiosament, ara mateix, al meu mp3, hi sona una versió de Mr. Tambourine Man, de Bob Dylan. Contemplo el mar i part del camí recorregut del tram d'avui; el paisatge se m’apareix acollidor, feréstec i tendre a la vegada; lluny escolto les cigales i em deixo prendre per la llum blava que retalla els llocs per on acabo de passar. Assegut sota la minsa ombra d’una roca, espero com si se m'hagués de revelar un secret; el sol em busca, inclement amb obstinació  i m'enfonso en aquesta solitud, alhora plenitud i absència.




Publica un comentari a l'entrada